*Anarquia és la absència d’un govern públic, elegit o imposat per la força. L’Anarquia no creu en un govern ja que aquest oprimeix les llibertats governant, imposant-se a les idees i opinions de la gent, fent-les esclaves del règim governant.
*L’Anarquista és una persona que no vol ser oprimit per un govern, ni vol ser un opressor. Un anarquista creu en la llibertat i el benestar de la societat, respectant a tota la resta d’éssers humans i cooperant amb ells per al bé comú.
En les definicions de “l’estat natural de l’ésser humà” fetes per J.J.Rousseau, l’ésser humà actua, per naturalesa, ajudant als altres i procurant el millor per ell i per als altres.
Però si l’ésser l’humà procura el bé per als altres, per que hi ha Revolucions Socials i guerres?
Hi ha revolucions socials perquè la gent es sent esclava del govern, sent que no es tinguda en compte, menyspreada i, que en el pacte social que han fet amb aquest govern, en surten perjudicats. Ells renuncien a la seva llibertat, a molts drets de l’ésser humà a canvi de menys dels que els pertocaria pel sacrifici fet.
El govern es un titellaire, i el poble en són les titelles. Les titelles (tot el poble de titelles) és revolten contra el titellaire per protestar perquè aquest no mou bé els fills, no els governa i no els dirigeix correctament, els limita enormement no donant-los la llibertat que, com a poble i societat, tenen dret.
Falses definicions i prejudicis de l’Anarquia o dels anarquistes són:
-Absència de govern i organització
-Trenquen la societat, societat antisistema.
L'anarquisme és una doctrina política que s'oposa a qualsevol mena de jerarquia, tant si s'ha consolidat per la tradició o el consens com si s'ha imposat de forma coactiva. Per tant, creu en l'absència de govern públic, però no en l'absència d'organització. La gent procura pel seu bé i pel bé comú, per tant, és un poble de cooperació i en que totes les persones són tractades d’igual a igual, i ningú té més poder que ningú. Els anarquistes creuen que el major èxit de la humanitat és la llibertat de l'individu per poder expressar-se i actuar, sense que els ho impedeixi cap forma de poder, sigui terrenal o sobrenatural. Per la qual cosa, és bàsic abatre tot tipus de govern, oposar-se contra qualsevol religió o secta oganitzada, en tant que aquests representen el menyspreu de l'autonomia dels homes i l'esclavitud econòmica.
L'anarquisme és probablement el corrent polític sobre la qual s'han dit una major quantitat d'estupideses, per desprestigiar-lo. En realitat, no té res aveure amb creure en el caos, la mort i la destrucció. Els anarquistes no són gent agressiva, destructiva, que vulguin fer mal als seus conciutadans. L'anarquisme és l'ordre social i moral èticament més just des de la nostra opinió. L'Anarquía no és un dogma ni una idea tancada, tot el contrari, aspira a aconseguir el màxim desenvolupament de la humanitat (tant social, científic, econòmic....) basant-se en la llibertat i la mancança del poder.
Isaac Canalda Pedrola; Albert Escoda Assens; Heura Piñol Granadino
Anna Queralt Mestrich; Dídac Sales Escoda; Joan Saladié Filella
L'anarquisme és probablement el corrent polític sobre la qual s'han dit una major quantitat d'estupideses, per desprestigiar-lo. En realitat, no té res aveure amb creure en el caos, la mort i la destrucció. Els anarquistes no són gent agressiva, destructiva, que vulguin fer mal als seus conciutadans. L'anarquisme és l'ordre social i moral èticament més just des de la nostra opinió. L'Anarquía no és un dogma ni una idea tancada, tot el contrari, aspira a aconseguir el màxim desenvolupament de la humanitat (tant social, científic, econòmic....) basant-se en la llibertat i la mancança del poder.
Isaac Canalda Pedrola; Albert Escoda Assens; Heura Piñol Granadino
Anna Queralt Mestrich; Dídac Sales Escoda; Joan Saladié Filella
M'ha agrada't molt el vostre article, molt ben redactat i molt ben explicat, però m'he queda't amb dos dubtes...
ResponderEliminar1-) Vosaltres dieu que una definició fals d'anarquisme és l'absència de govern i organització.
Segons la meva opinió, això que dieu que en un estat o país anarquic hi ha una certa organització, sincerament ho trobo una mica fals. Crec que des de temps ancestrals la societat s'ha mogut pel fet de l'enveja, de l'apropiació de coses, s'ha preocupat molt pels seus propis interesos, tan materials com econòmics,i això provoca l'acumulació o incrementa el poder d'una sola persona (autocràcia) o un grup (aristocràcia).
Per tant l'afirmació que vosaltres feu sobre que les persones són tractades d'igual a igual i que ningú té més poder que l'altre ho trobo fals. Per molt que s'estableixi una anarquia en un país, sempre hi haurà algú que sera afavorit i que incrementarà el seu poder, després aquest intentarà convencer un grup de persones per a establir un altre govern, un gover autocràtic o aristocràtic (el més segur). El més probable és que això desembocaria a una guerra i que probablement per la força superior dels que tenen més poder, per tant, més riquesa, s'abolaria la societat anarquica que s'hagués format en temps anteriors.
2-) El segon dubte es sobre si sabeu algun estat en la història que ha estat anarquic, algun exemple? - Jo no en sé cap...
Això es tot, espero una resposta. Gràcies.
Dius: Crec que des de temps ancestrals la societat s'ha mogut pel fet de l'enveja, de l'apropiació de coses, s'ha preocupat molt pels seus propis interesos, tan materials com econòmics [...]. Aquesta enveja i aquest egoisme del que parles va sorgir precisament perquè no era una societat d'iguals, és a dir, hi havia algú que tenia propietats. Si aquestes propietats fossin de tots, i no puguessis compararar el que tens tu i el que té el teu veí no sorgirien aquesta mena de conflictes per voler tenir més. L'anarquia ben portada no implica cap mena de conflicte, si nó que permet progressar.
ResponderEliminarJa... ho entenc. Però jo dic que pel fet d'aquestes persones des de temps enrere, des de el començament de la humanitat van ser involucrades en l'apropiació de coses, i això va provocar aquesta enveja que a partir d'anar passant de generacions a generacions s'ha mantingut a tota la humanitat. Per tant, per això penso que unes propietats no poden ser de tots, fins i tot als paisos més comunistes, en que suposadament "tot hauria de ser de tots" el lider comunista sempre es queda lo millor, la millor casa, lo millor tot, no s'estableix per tant aquesta igualtat tan caracterísitca que esteu proclamant.
ResponderEliminarEn quant a la primera pregunta, Joan, no acabes d'especificar perque ho trobes fals.
ResponderEliminarEl que nosaltres diem és que, en una societat Anarquista la gent s'organitzaria per "sobreviure" o tenir una millor qualitat de vida, perque la humanitat així ho necesita, som una espècie social, que ens relacionem entre nosaltres.
I crec que l'Heura t'ha respost molt correctament a la resta de les qüestions presentades per tu.
Perquè tot no pot ser de tots?. Fiques l'exemple de: el líder comunista. En una anarquia no hi ha ningú que tingui ni el poder absolut ni el menys mínim. En una anarquia el teu poder acaba quan comença el de l'altre, és a dir, la teva llibertat acaba quan comença la de l'altre.
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarBé per començar vull dir que el text està ben redactat i que coincideixo en que molt del que es diu actualment sombre l'anarquisme són metides escampades pels liders capitalistes per desacreditar aquest moviment de majoria obrera.
ResponderEliminarLlegint el primer paràgraf podem veure que indirectament ens diu i ens deixa entendre una gran mentida, que les revolucions socials són anarquistes i si peguem un cop d'ull a l'història podem veure que: Revolució Francesa (liberal), Revolució Russa (comunista), Revolució Xina (comunista), Revolució Mexicana (comunista), Revolució Cubana (marxista), Revolució Sandinista (marxista)...
I la llista pot continuar llargament sense trobar cap revolució de caire majoritariament anarquista, per tant podem dir que aquest primer paràgraf és una incongruencia.
Si continuem llegint podem veure que una falsa definició de l'anarquisme és que sigui un ideal antisistema, però si analitzem mofològicament la paraula antisistema podem estar tots dacord en que vol vir "en contra del sistema", aleshores si l'anarquia esta en contra de tot sistema polític no és un ideal antisistema.
El paràgraf que continua ens presenta l'anarquia com un sistema sense organització pública, cooperativista i igualitari, i si seguim llegint ens diu que per l'anarquista el major èxit de la humanitat es la llibertat individual per expressar-se i actuar (aquí podría dir allò de que com puc fer el que vulgui em poso a robar, violar i matar i a la resta que els f----n però no vaig per aquí) el que dic jo es que si puc fer el que vulgui i no hi ha cap organització pública que impedirà que el fort someti al dèbil? Què impdirà que l'inteligent enganyi l'ignorant? Què impedirà que alguns s'organitzin d'una altra manera?
La resposta és que res i aleshores em pregunto quant tardaran aquest a imposar les seves virtuts naturals? Quant tardaran a imposar-se sobre la resta? La resposta a aquestes preguntes és una xifra, una xifra que marcarà el temps que podrà sobreviure aquesta bonica utopia anarquista, però el cert és que tard o d'hora aquesta utopia morira i el fet de que tingui caducitat vol dir que no és el millor sistema ja que sino no cauria pel seu propi pes.
I per últim analitzant el darrer paràgraf puc estar dacord en que l'anarquisme no sigui una ideologia de caos, mort i destrucció, no directament però si clarament d'una manera indirecta perquè com deia abans un dia aquest idilic sistema es veurà corromput pels seus propis integrants, no com la resta de sistemes que són fets caure per persones que no l'integren, i aleshores es quan apareixeran el caos, la mort i la destrucció com a conseqüèndies de l'anarquisme. Jo crec que l'anarquisme podriem comparar-lo amb una poma: Primer surt una flor (l'ideal) aquesta cualla i dóna lloc a una poma (l'anarquisme practic) que va creixent i madurant i es converteix en una fruita vermella, apetitosa i gustosa (el punt algit de l'utopia) però aquesta fruita continua madurant, es passa i cau de l'arbre (finals de l'utopia) i a terra es podreix (agonia de l'utopia) i aquella bonica flor que va ser una apetitosa fruita es veu convertida en una massa putrefacta (mort de l'utopia) que és menjada pels cucs (els que s'han adonat de que eren més forts, inteligents,... i se n'han aprofitat), bé i amb aquesta petita metàfora que crec que reflexa prou bé quin és el destí de l'anarquisme acabo.
ResponderEliminarP.D.: Heura l'organització de colectivització i igualtat econòmica que li presentes a Navarro no és l'anarquisme (que és una organització política) sino l'organització econòmica que recollia el sociòleg i economista alemany Karl Marx en el seu llibre Manifest del Partit Comunista, es a dir el comunisme.
Democràcia, són bones reflexions, i m'agradaria explicar algún punt que no ha pogut quedar clar del tot:
ResponderEliminar1r: No voliem expressar que les revolucions eren Anarquites, ja que com molt bé has dit, no ho són. El que volíem expressar és que les revolucions són conseqüència d'una mala gestió del govern, i el que volen són la llibertat del poble (ideal compartit per diverses ideologies, entre elles l'Anarquista, però no l'única).
2n: No ho puc acabar d'entendre, ho sento, però si te refereixes en que l'Anarquisme és "antisistema" perque s'imposa al sistema actual, també ho seria la Democràcia en un país "Autocràtic", ja que s'oposaria al sistema d'aquell país (l'Autocràcia).
3r: Tens molta raó, en pensar que l'ésser humà farà mal i destrucció, al no tenir un repressor (govern). Per això citem l'obra de J.J.Rosseau, en que expressa la naturalesa pacífica de l'home, la naturalessa cooperativista i d'ajuda.
Si hi ha algú que per naturalesa destaca en algún camp, aquest cooperarà amb la gent que destaca amb altres camps en els que ell pot ser menys hábil, per ajudar-se entre si i conseguir una evolució.
4t: Tot i que m'ha agradat la metàfora, no estic d'acord. Si tot va segons el planejat per la definició de l'ésser humà i l'estat natural de J.J.Rosseau, l'home no intentarà imposar als altres si troba que el sistema és just. Un sistema on tothom és igual, just i sense pseudollibertats presentarà benestar als seus integrants.
P.D: En el comentari a l'Heura, no crec que ella es referís a una col.lectivització per part de l'estat (Comunisme), sinó un "Tot és de tothom" per part dels integrants de la societat, perque recordem, no hi ha un govern públic en l'Anarquia.
Però si no hi ha un goevern qui pren les decisions?
ResponderEliminarSi els que prenen les decisions ho fan sense que previament siguin valorades per la resta dels ciutadans no existeix una llibertat ja que cadascú fa les seves reflexions i per tant fa el que cregui que és millor per a ell, per tant pot haver altres persones que estiguin en contra de la seva idea i no haver-les valorat.
Per tant en un sistema anarquista crec que és propens a conflictes i guerres ja que cadascú es pren el govern per la seva mà.
I finalment crec que no existeix cap persona que vulgui viure sense tenir algo de poder i per tant l'anarquia es un sistema molt ben plantejat però molt dificil de construir en una societat humana.
És més el primer trimestre vam observar que l'humà era un èsser que no seguia les lleis de la naturalesa, i que per tant és un èsser tècnic i aixó fa que hi hagi una competivitat, causa d'aquesta competivitat és l'existencia del poder, ja que el que és més competitiu pot fer més propostes que un que no ho és tan, per tant la solució és que auqest que tenen una mica més de competivitat i puguin dur a terme qualsevol proposta siguin persones que estan disposades a escoltar als altres i així formar una assamblea democràtica en la que la gent parlan s'enten.
Izan Benaiges
Tota la vostra organització es basa en la teoria sobre la naturales humana de J.J.Rosseau, però realment no sabem si té raó o l'autèntica natarulesa humana és la egoista i individualista. Però encara que Rosseau tingues raó com vam veure al primer trimestre l'ésser humà és un ésser artificial i desnaturalitsat, per tant no segueix la seva naturalesa cooperativista fent impossible l'organització que heu proposat.
ResponderEliminarPD: Encara que ho fes de forma inconscient l'Heura planteja el comunisme, ja que en l'autèntic comunisme es governa entre tots en assamblees per tant tota la societat forma part del govern i si tot és del govern, tot és de tots.
Gerard Pagés