Decisió final

Jo, si ara m'hagués de decantar per algun sistema polític, seria per l'Anarquisme, i m'explicaré:

He de dir que me sentit una mica com un mercenari, en aquest treball al blog, ja que mai havia cregut en l'Anarquisme com un sistema mínimament correcte. Jo era un d'aquells que el jutjava desde fora, pensant que era un sistema d'autodestrucció, que sense un "poder" no podria haver societat, malauradament, però ho pensava així.

Però a partir de fer el treball, i buscar informació d'aquest moviment social, he vist que la cosa és bastant diferent. Estava molt influenciat pel que deient de l'Anarquisme, a tot arreu, titllant els anarquistes d'antisistemes o "terroristes" de la llibertat. He vist, que el que volen és la llibertat, no per fer el mal i fer el que vulguin sense rebre condemna, sinó per evolucionar, per buscar la màxima llibertat de l'home i l'esperit de cooperació entre tots, per igual, sense autoritats ni persones amb més poder que els altres, que al cap i a la fi, és això el que busquem els humans. Si no hi ha poder, tots som iguals, tots col·laborem i la societat pot ser un lloc millor.

També m'ha servit, el treball, per veure que vivím en una "pseudodemocràcia" "pseudoaristòcrata". Tenim els drets de decidir cada 4 anys entre una colla de propostes que ens donen una gent poderosa, no els millors, simplement poderosos i, quan veiem que les coses no ens van com volem i ens manifestem, ens tallen el dret de protesta i expressió.
Per tant, no podria creure en cap dels dos sistemes, perque no puc creure'ls tal com els visc ara...

Així que, simple i rotundament, Anarquia.

Article Decisió Final

Després de haver observat i participat en el debat que s’ha creat arran d’aquesta feina de classe, i de veure els arguments que presentava cada grup i els arguments que presentàvem nosaltres, els he analitzat amb el resultat de que en la meva opinió l’anarquia es el millor sistema polític. A continuació argumentaré el perquè de la meva decisió.

Els primers sistemes que he descartat han sigut el de l’aristocràcia i l’autocràcia, en el cas del primer ja no hem va acabar de convèncer la manera de la que ens van presentar el seu sistema, en el que es veien bastants mancances, per exemple el problemes alhora d’elegir els millors governants i també comporta un compromís molt gran a l’hora de prendre decisions ja que si els seus “millors” s’equivoquen tot se’n va a literalment a prendre per cul, en el cas de l’aristocràcia es requereix una gran capacitat de persuasió per a que el poble segueixi les idees d’aquest governant sense que ningú es senti apartat de la societat, ja que si un grup de ciutadans veu que estan sen perjudicats per aquest governant llavors començaran les revolucions i les revoltes, i per això es difícil que una autocràcia funcioni, l’únic sistema que m’acaba de fer el pes es la democràcia, però la democràcia que a mi m’agradaria i la que funcionaria seria aquella en la que el poble tingues el poder de veritat aquella en la que la veu del poble servis per a prendre les decisions, i tal com estem veient aquesta no es la democràcia que existeix, nosaltres gaudim d’una falsa democràcia en la que el nostre poder es limita a donar un vot a un partit polític que posteriorment actuarà de la manera que voldrà i no de la manera que vol el poble, en canvi l’anarquia et dona un poder propi sense tindre que ser governat per cap altra persona, l’anarquia es la definició de la llibertat i la cooperació, d’aquesta manera s’obté una societat ben organitzada i on tothom te el que li pertoca.

Per tot això que he anomenat es per el que em segueixo decantant per l’anarquia, un sistema que creu en la llibertat i el benestar social.

Decisió final

Després de treballar i estudiar totes les formes de govern i d'haver profunditzat amb el tema de l'anarquia, crec que el meu posicionament final és la democràcia (real clar).

Penso que l'autocràcia no és una bona forma de govern perquè és el govern d'un sol. Evidenment la part positiva d'aquesta política és la rapidesa amb què es pendries les decisions pel simple fet que un sol cervell controlaria tot un país. Això comportaria que el poble no aportés cap idea, ni tingués el dret de col·laborar amb la política. D'altra banda, aquest algú amb poder podria equivocar-se en més d'una ocasió prenent decisions, després doncs, qui el faria fora per deixar lliure l'entrada al poder d'algú més competent sí aquest líder té tot el poder?. L'aristocràcia també la descarto ràpid perquè és el govern dels "millors" i els seus ideals no em convencen. Quants "millors" han d'haver si organitzar un país comporta controlar i fer-se càrrec d'infinits aspectes? Ahí lo dejo. Finalment em queden l'anarquia, la forma de govern que he estat defensant durant l'activitat, i la democràcia. L'anarquia crec que és una forma que en la teoria és bona, molt bona, si no haguès poder no haurien interessos. Però en la pràctica crec que acabaria no havent cap mena d'organització ni cooperativitat entre el poble, penso que el poder en més o menys mesura és necessari per poder establir unes regles què ens garanteixin una seguretat.

En definitiva penso que la democràcia és la millor manera de portar un país. Però una democràcia d'assemblees, d'aportacions del poble i de contribucions per part de tots. Una democràcia en la que tothom sigui capàç d'acceptar i de col·laborar. Crec que d'aquesta manera hi hauria una organització colectiva bona ja què ningú té més poder que l'altre i totes les idees han de ser respectades, sempre que aportessin una millora per la societat. Opino que d'aquesta manera tots participaríem en la presa d'unes decisions que a la fi i al cap en afecten a nosaltres mateixos.

Decisió final: arriscada i difícil decisió

Després de mirar minuciosament cadascun dels blogs, de mirar com aquests es defensaven davant les qüestions dels altres i d’analitzar els pros i els contres de cadascun dels sistemes polítics, jo em segueixo inclinant per l’anarquia, tot i que seguida de ben a prop per la democràcia.

M’explico: l’autocràcia i l’aristocràcia les descarto ràpidament; ja que jo estic absolutament en contra que depenguem d’una sola persona com en el cas de l’autocràcia o d’uns pocs considerats com els millor però sobre els quals jo tinc els meus dubtes de que realment fossin els millors com en el cas de l’aristocràcia; ja que en aquests dos sistemes polítics tots els ciutadans del país seriem manipulats com a titelles per aquesta o aquestes persones, la qual o les quals es poden equivocar ja que són persones de carn i óssos com tots i ningú és perfecte en aquest món. La democràcia és un sistema que m’agrada més, sempre i quan és dugués a terme d’una manera pura i neta; ja que en aquesta serien respectades les idees de tots; tal com en l’anarquia; tot i que des del meu punt de vista, considero que en la democràcia sempre és més possible que un sorgeixi com a líder i representant, el qual acabaria acaparant més poder que la resta.

Tot i que en la pràctica tant la democràcia com l’anarquia hem sonen bé, també s’ha de tenir en compte que tal com és la naturalesa humana: cobdiciosa que va en la recerca del poder, en la pràctica, és molt probable que no funcionessin tant bé, talment com tot el que ha succeït en la història de la humanitat.

Article Decisió Final

Penso que l’autocràcia i l’aristocràcia són formes de govern egoistes, ja que a una, puja a governar-nos una persona sola i una persona sola no pot prendre les decisions de tot un país, i a l’altra pugen els que representa que són els millors per a governar-nos, però mai podrem saber del tot segur si són o no els millors, sempre pot sortir algú que sigui millor que l’altre en alguna cosa, llavors les descarto les dos. La democràcia es una bona opció, sempre que es dugi bé a terme. Si es una democràcia com la que hi ha ara, que ens governen uns quants perquè tenen diners, que no donen la cara i s’amaguen darrere dels polític, els quals fan de titelles, t’omplen de promeses que desprès moltes no es duran a terme i posaran una excusa perquè el poble no digui res. Si puja algú dalt el poder, ha de ser una persona que escolti la veu del poble, deixi que els ciutadans pugin dir la seva opinió sobre alguna de les lleis que volen possar, sobre alguna de les reformes que volen fer, etc. No val la pensa tenir una serie de persones que sol pensin per elles mateixes i amb els seu orgull, perquè desprès pugin dir “ he governat aquest país” i que es sentin orgullosos per lo que han fet, trobo que no val la pena tenir un govern que sol pensa per ells i pels que tenen diners, i el primer que fan en temps de crisis es retallar dels llocs on més fan falta aquests diners, haurien de mirar el que cobren ells i el que cobrava molta de la gen que esta ara al paro, per tindre una democràcia així no en cal. Es a dir, hem quedo amb l’anarquia, que no és un dogma ni una idea tancada, tot el contrari, aspira a aconseguir el màxim desenvolupament de la humanitat. La gen diu que no es podria viure en ella, però ho diuen perquè sempre em viscut amb democràcia i els nostres grans en una dictadura, mai ens han explicat d'una manera extensa els valors ètics que es duen a terme en una anarquia, mai ens han fet una descripció suficientment extensa que nos ho expliques. Altra gent diu que l’esser humà sempre a estat egoista, a sigut així perquè es va inventar el poder i tothom lluitava per aconseguir-lo. Des de ven petit t’ensenyen uns modals, en aquest cas els que calen per viure dintre d’una democràcia, però si t’ensenyessin els que es necessites per viure a una anarquia seria totalment possible dur-la a terme. De totes les opcions hem quedo amb la ultima, l’anarquia.

Anna Queralt Mestrich.

Article Decisió Final (Dídac)

Sobre la part de decanta’m cap un altre posicionament polític, vist lo vist en aquests últims dies, la democràcia, com que no m'hi decanto jo. L’aristocràcia, sona bé, però no es podria arribar a controlar bé, perquè en el fons els humans som uns avariciosos que sol pensem en guanyar poder i pensaríem que nosaltres seriem els millor i seria un merder. I l’autocràcia, el mateix però més fort... Sol queda l'anarquia, o sigui que quin remei... Per la meva part hem quedo amb l'anarquia, perquè per eliminació sembla la que ens vagui millor a tots, encara que potser al final de tot rebrem una mica, i tot per com som les persones...

Si es que no hi ha un posicionament polític perfecte, o sigui que millor no tocar molt el tema i quedar-nos sense cap governant i governar les nostres pròpies vides tranquils... Encara que ens costi acostumar-nos, jo penso que seria la millor elecció, fora gent controladora i hola a la llibertat d’elecció.

Dídac Sales Escoda

Article Decisió Final

Molt bé, debat interessant, debat acabat :-)

Ara toca que cada un dels membres del grup publiqui un article personal (individual, i poseu-hi el vostre nom) amb un decantament final, és a dir, exposant si seguiu defensant el posicionament polític inicial o us decanteu per un altre.

En qualsevol cas, heu de justificar la vostra decisió.

Club Bilderberg

El Club Bilderberg, el club dels que practicament "dominen" el mon d'avui en dia. Un grup, més o menys secret (encara que cada cop se'n sap més de la seva existencia i de les coses que s'hi duen a terme), format per liders d'aquest mon capitalista, liders de govern, presidents d'empreses importants, etc.
Pero nosaltres tenim la minima idea de l'economia que corre en aquest mon? I de la politica? Tan sols sabem en quin planeta vivim?
Tot aquesta cosa es va formar en el fi de fortificar les unions entre els Estats Units i Europa. és van reunin un cop a l'any en diversos llocs del planeta, encara que el que parlen en les seves reunions no es sap, la gent te moltes teories. es pot dir perfectament que els membres d'aquest "prestigios" club mouen els fils del nostre planeta.
Aquestes 130 persones, que alguns dieun que son els hereders d'antigues societats secretes, han implantat una economia de guerra als dos bandols i s'aprofiten de la situacio pel seu propi benefici, per tant es podria dir que la guerra es culpa seva...
Tambe parlent de preu del carburant, un barril de petroli 140 euros... i aquest s'esgotara en 20 anys...
I bé, hem pregunto jo, de debo vivim en una democracia? A mi hem pareix que per lo que vaig entendre a classe, un sistema que va regit per les normes que imposen tan sols un grup de persones i que els altres tenim que acatar, hem pareix a mi que es una aristocracia...
Pareix que ser que la realitat supera a la ficcio... Benvinguts al mon real, es epoca de obrir els ulls!

http://www.youtube.com/watch?v=RJVsY0cZY84

Dídac Sales Escoda

Club Bilderberg; Anàlisi Social

Video Informatiu:
Club Bilderberg



El Club Bilderberg és un grup de persones de molt poder, tant econòmic com social. Aquest grup és reuneix un cop l’any, en diversos llocs del mon, en secret (o aparent secret). Aquest grup controla les més grans empreses, des de farmacèutiques fins a petroleres, mitjans de comunicació (centenars de diaris, cadenes de radio i de televisió), grans bancs i, fins i tot hi ha representants de diversos països, antics consellers o primers ministres.

El poder d’aquest grup no és pot imaginar, ja que pel fet de controlar els mitjans de comunicació, no se’n parla gairebé mai, d’aquest grup, i només en coneixem la punta de l’iceberg. Són ells qui realment governen el rumb del nostre mon, i no és difícil pensar que ho faran d’acord amb els seus interessos propis, per descomptat.

Però com pot un grup d’aquestes característiques existir, un grup amb tantíssim poder i que, en gran part, governa la direcció del nostre món i no saber-ne quasi bé res?

Si ho analitzem, arribarem a diferents conclusions:

1. No vivim realment en una democràcia, ja que si així fos, un grup de tals característiques no tindria més poder que un grup de paletes, fusters o ferrers d’un poble, ja que cada persona “hauria de ser” com qualsevol altra, amb els mateixos drets, llibertats i obligacions, i no és així.
2. No vivim en una autocràcia, ja que és un grup de persones molt poderoses, no una de sola, però ja ens apropem més a la definició política actual.... 
3. No és una aristocràcia, ja que el fet de que tinguin un poder Social i Econòmic enorme no vol dir, precisament que siguin les persones més ben qualificades en les seves respectives àrees, ja que en gran part són gent de negocis, i no un grup que reuneixi els millors metges, mestres, paletes, fusters...
4. És una Oligarquia, un “govern”, o una associació de governants classificats no per la seva professionalitat i saber fer, sinó pel seu patrimoni i poder mediàtic i social.

Així arribem a la conclusió:

Si realment no vivim en una democràcia (que representa ser el millor govern possible, ple de drets i llibertats), ni tant sols en una Aristocràcia (on tindríem la seguretat de ser governats pels millors en cada àrea), sinó que vivim en una societat on qui governa són la gent amb recursos econòmics, on governa la gent que té la cartera més grossa, voleu dir que procuren mantenir els drets dels treballadors, de la gent que no té aquest poder adquisitiu? O bé vetllaran pels seus propis interessos...

Per tant, aquests sistemes esmentats anteriorment són utòpics, ja que no serveixen per regir el nostre sistema social actual i, només queda una opció social on els drets i llibertats siguin respectats i, on ningú es vegi devorat per un peix més gros, L’ANARQUISME!

On sistema social on no governarien els més rics, ni els millors, ni ningú, on cada persona seria lliure de fer associacions pel bé comú, i pel seu bé propi i, on tothom seria igual de poderós i igual d’important per a la societat.

Albert Escoda Assens, 1r Bat B

El club Bilderberg

El club Bilderberg es tracta d’un selecte grup “secret” d’unes 120 persones totes tenen un gran poder i una gran influencia ja sigui perquè son importants politics, periodistes, caps militars, etc. Aquest grup de persones es reuneixen durant tres dies per a prendre unes decisions que afecten directament a les decisions politiques que es prenen avui en dia i que tenen repercussions bastant importants en el nostre dia a dia.

Volen aconseguir un únic govern polític, unit per una mateixa moneda, una mateixa religió i un mateix pensament per tal de dominar ells mateixos el mon, es per aquesta raó per el que se’ls compara amb els illuminati o amb els masons, i intenten fer això utilitzant el poder que posseeixen tots aquest politics i grans periodistes per a controlar el món, es per aquesta raó que totes les decisions que prenen, que han pres o que prendran els dirigents politics han estat dictades abans per aquest grup de persones.

En definitiva es tracta d’un grup que es reuneix per a prendre decisions molt importants que mitjançant les connexions que tenen els membres del seu grup amb els politics del mon son aplicades a el poble de tot el mon, cosa que vol dir que el vot que nosaltres hem donat en el passat al polític que ens va parèixer millor per a dirigir el nostre país no haurà valgut res perquè els que acabaran prenen les decisions sempre seran els mateixos.

Club Bilderberg part 1

Club Bilderberg part 2

CLUB BILDERBERG, ELS AMOS DE TOT?

El club bilderberg va ser fundat per Joseph Retinger, ell va convidar al Príncep Bernat dels Països Baixos i al Primer ministre Bèlgica Paul Van Zeeland, aquí es un va començar tot. S’ha tornat una conferencia anual que es fa a finals de maig, en aquestes conferencies i assisteixen alts càrrecs dins del sistema polític i empresarial. Les grans industries també hi formen part, són industries com la farmacèutica, la química, la de armes, etc. Totes les persones que estan dins d’aquest club son claus per algun dels països.

Primer eren unes trobades per fer tertúlia de casino, però amb el temps això anat canviant, ells diuen que sol fan tertúlia però acaben donant instruccions importants per al mon actual.

Llavors es podria dir que els que ens governen son unes titelles, que puja al poder qui vol el grup bilderberg, pugen al poder les persones que ells creuen que els i poden anar millor per a governar el país, que seguiran millor les seves ordres.

Es a dir, vivim en democràcia? O fan veure que vivim en ella? Si es cert que ells donen instruccions importants per quest mon, tot el que ens diuen de que vivim en una democràcia i que es te en compte el vot de tothom seria una mentida i estaríem vivint en una aristocràcia on uns quants prenen les decisions i els altres les segueixen.

Vídeos:

La Cara B: Club Bilderberg (parte 1)

La Cara B: Club Bilderberg (parte 2)

Aquests vídeos parlen de la formació del club, qui el va formar, on es van formar i on es fan les reunions. No tothom pot acudir a la reunió, ja que té un gran sistema de seguretat. Esta prohibit apropar-se molt al lloc on es fa la reunió i els assistents han de guardar silenci de tot el que es parla dins. Els assistents solen tenis llocs importants duran l’any en que es duu a terme la reunió.

Moltes de les decisions que es prenen en aquesta trobada, que els assistents solen dur a terme al seu país. Aquest últim any es sap de l’assistència segura de la Reina Sofia i del ministre de assumptes exteriors Miguel Ángel Moratinos, el president de “La Caixa” Juan María Nin Génova, el conseller delegat del grup PRISA de comunicació Juan Luis Cebrián, el director de l’empresa espanyola Acciona, el assessor presidencial Bernardino León i el ex vicepresident Pedro Solbes.

En aquets vídeos plantegen una pregunta al principi, es el govern amagat del mon? Ells diuen que no, però si moltes de les decisions que es duen a terme als països surten d’aquí, si que podríem considerar que es com un govern ocult, perquè ells trien i ells fan com si el mon fos seu i estiguessin al poder, com si fos una aristocràcia.

CLUB BILDERBERG

Suposadament els presidents del govern són les persones més poderoses del món, però aquesta suposició és errònia ja que per sobre dels caps de govern hi ha persones encara més importants, les quals fan servir els presidents de govern com a titelles manipulant-los des de l’ombra per tal que ningú conegui la seva presència en aquest món, aquests són els propietaris de les grans multinacionals...

Totes aquestes persones (les més importants del món) formen el que s’anomena club Bilderberg i es reuneixen cada any per parlar, sense presencia de mitjans de comunicació, de diferents àmbits, sobre tot l’econòmic; i aquest secretisme que guarden és el que provoca la curiositat de la població, ja que el fet que aquestes reunions siguin secretes només pot voler dir que el que és diu en aquestes és tan greu i transcendental que no convé que surti a la llum, ja que aquest fet provocaria revolucions i conflictes en tot el món; a més, als propis integrants d’aquest grup se’ls ha escapat més d’una vegada que el que es diu en aquestes reunions els seria impossible de dir davant d’una càmera. El fet que hi assisteixen persones de totes les ideologies possibles fa pensar que el seu objectiu no és implantar una sola ideologia global, si no que aquest sembla ser el mateix que el dels seus antecessors “els Illuminati”: fer una globalització mundial, establir un únic govern global a través de l’ONU, un únic exercit, una única moneda i una única religió; i per tal d’aconseguir-ho compten amb grans militars, economistes, científics, reialesa i líders polítics (persones que controlen el major flux monetari internacional); és a dir, compten amb els millors, millors que són elegits pel propi grup (tu només pots formar part d’aquest si ets elegit pels seus integrants); per tant, tot i que els Illuminati ja s’han dissolt, actualment encara hi ha clubs amb els mateixos ideals que aquests, com ara la Comissió Trilateral i el mateix club Bilderberg, els quals encara són més poderosos, ja que, per exemple, als EEUU qui menys governa és el president, ja que són tots aquests grups els que tenen el poder, un poder inimaginable; la perillositat dels quals rau en dos aspectes: primer, en el fet que controlen els mitjans de comunicació, ja que els propietaris d’aquests mitjans formen part d’aquests grups, i mitjançant aquests poden manipular la gent de manera increïble; i segon, en el desconeixement per part nostra de qui és realment el president a qui nosaltres votem, ja que nosaltres tenim llibertat per votar a un president, però realment no sabem qui és aquest president, ja que, per exemple, d’Espanya en el club Bilderberg, hi han assistit com a invitats Zapatero, Esperanza Aguirre, Botín... però qui sap si no en formen part?, a més als EEUU hi ha una llei que prohibeix al cap del govern participar en reunions secretes, però aquesta no és respectada; i encara hi ha més, ja que si algun president s’ha oposat a l’existència d’aquests grups secrets ha tingut un tràgic final, com en el cas de Kennedy; prova que demostra que són aquestes associacions secretes les que dominen el món.

Com a conclusió dir que ara per ara tots som titelles, peces d’una partida, d’un joc de roll mogudes a mans d’aquesta gent, la qual ara per ara té el poder suficient com per decidir el que ens esdevindrà, i a més tot sembla indicar que aquest poder no s’acabarà ja que són ells els que organitzen les guerres... i lluiten per tal que les diferències entre rics i pobres encara augmentin més per tal d’esdevenir encara més poderosos; així que per finalitzar dir que no ens podem refiar de tots aquests que diuen que volen vetllar per nosaltres, ja que realment l’únic que fan és vetllar pels seus propis interessos.

I aquí deixo enllaços a vídeos interessants sobre aquest tema:
http://www.youtube.com/watch?v=vaV7PeN_z7I&feature=grec_index
http://www.youtube.com/watch?v=KS4O5yZtNIo&feature=watch_response
http://www.youtube.com/watch?v=LAPj5O0WBNs&feature=watch_response
http://www.youtube.com/watch?v=3N0ipvEu4X0&feature=fvwrel
http://www.youtube.com/watch?v=ru71aSygXOk&feature=related

JOAN SALADIÉ FILELLA

Club Bilderberg

http://www.youtube.com/watch?v=8mYQYfn_xXk

El club Bilderberg és un club secret, on cada any es reuneixen les persones més influents del planeta, líders polítics, líders de l'economia, de les finances, dels mitjans de comunicació, autoritats militars i responsables dels serveis secrets, així com alguns científics i universitaris. La primera reunió va tenir lloc a Holanda l'any 1954, no molt lluny d'Arnhem, en un hotel anomenat Bilderberg, d'aquí el seu nom. Des de llavors cada any es reuneixen a diferents parts del món per tal de decidir agendes polítiques i econòmiques, per planejar guerres i manipular mitjans de comunicació, entre d'altres coses. El nombre d'assistents és de més de cent persones, entre els quals, alguns dels membres més importants hi ha: Henry Kissinger, David Rockefeller, la Reina Sofia, Jean-Claude Trichet, Tony Blair, Robert Zoellick, etc.

En aquest vídeo de cuarto milenio, fins i tot se'ls relaciona amb els "Illuminati", que van ser una societat secreta fundada el 1776 per Adam Weishaupt a Baviera, Alemanya. Nous anys després va ser clausurada. La seva meta era descobrir secrets mundials per revelar-los en cas d'emergència. Nombrosos mites i teories conspiratives es centren en una pressumpta supervivència seva i les seves suposades activitats, entre d'altres compten amb la Revolució Francesa, la lluita contra l'església catòlica i pretensions de domini mundial.

"No és secret sinó discret". D'aquesta manera denominen ells les seves reunions. Fins a quin punt però, aquesta discreció ens manté al marge?. El poder financer en mans d'unes poquíssimes persones d'ideolgies ben allunyades, que pot ser per això fan pensar que van més enllar de voler construir una ideologia global.

L'Anarquia

*Anarquia és la absència d’un govern públic, elegit o imposat per la força. L’Anarquia no creu en un govern ja que aquest oprimeix les llibertats governant, imposant-se a les idees i opinions de la gent, fent-les esclaves del règim governant.

*L’Anarquista és una persona que no vol ser oprimit per un govern, ni vol ser un opressor. Un anarquista creu en la llibertat i el benestar de la societat, respectant a tota la resta d’éssers humans i cooperant amb ells per al bé comú.

En les definicions de “l’estat natural de l’ésser humà” fetes per J.J.Rousseau, l’ésser humà actua, per naturalesa, ajudant als altres i procurant el millor per ell i per als altres.

Però si l’ésser l’humà procura el bé per als altres, per que hi ha Revolucions Socials i guerres?

Hi ha revolucions socials perquè la gent es sent esclava del govern, sent que no es tinguda en compte, menyspreada i, que en el pacte social que han fet amb aquest govern, en surten perjudicats. Ells renuncien a la seva llibertat, a molts drets de l’ésser humà a canvi de menys dels que els pertocaria pel sacrifici fet.

El govern es un titellaire, i el poble en són les titelles. Les titelles (tot el poble de titelles) és revolten contra el titellaire per protestar perquè aquest no mou bé els fills, no els governa i no els dirigeix correctament, els limita enormement no donant-los la llibertat que, com a poble i societat, tenen dret.

Falses definicions i prejudicis de l’Anarquia o dels anarquistes són:

-Absència de govern i organització

-Trenquen la societat, societat antisistema.

L'anarquisme és una doctrina política que s'oposa a qualsevol mena de jerarquia, tant si s'ha consolidat per la tradició o el consens com si s'ha imposat de forma coactiva. Per tant, creu en l'absència de govern públic, però no en l'absència d'organització. La gent procura pel seu bé i pel bé comú, per tant, és un poble de cooperació i en que totes les persones són tractades d’igual a igual, i ningú té més poder que ningú. Els anarquistes creuen que el major èxit de la humanitat és la llibertat de l'individu per poder expressar-se i actuar, sense que els ho impedeixi cap forma de poder, sigui terrenal o sobrenatural. Per la qual cosa, és bàsic abatre tot tipus de govern, oposar-se contra qualsevol religió o secta oganitzada, en tant que aquests representen el menyspreu de l'autonomia dels homes i l'esclavitud econòmica.

L'anarquisme és probablement el corrent polític sobre la qual s'han dit una major quantitat d'estupideses, per desprestigiar-lo. En realitat, no té res aveure amb creure en el caos, la mort i la destrucció. Els anarquistes no són gent agressiva, destructiva, que vulguin fer mal als seus conciutadans. L'anarquisme és l'ordre social i moral èticament més just des de la nostra opinió. L'Anarquía no és un dogma ni una idea tancada, tot el contrari, aspira a aconseguir el màxim desenvolupament de la humanitat (tant social, científic, econòmic....) basant-se en la llibertat i la mancança del poder.

 Isaac Canalda Pedrola; Albert Escoda Assens; Heura Piñol Granadino
Anna Queralt Mestrich; Dídac Sales Escoda; Joan Saladié Filella

Links d'informació i arguments.

Pàgina general i interessant sobre el tema: Anarquía y anarquismo.

Chavez ha estat titllat de dictador (autòcrata), però val la pena endinsar-se una mica en què fa i veure les revolucions que tenen lloc a Venezuela. La revolución cooperativa de Venezuela és un exemple de fer anarquista.

Un altre exemple d'organització del poble sense necessitat de governants i poders polítics són les revolucions àrabs. Aquí en teniu més informació i detall.

Aquí, tot i que el títol doni a entendre que és una defensa a la democràcia, trobareu una bona crítica a l'aristocràcia i l'autocràcia. Us pot interessar.

Això són algunes idees... llenceu-vos a trobar més informació o arguments interessant per la internet.

Us proposo encara un bloc d'interessant lectura: rebelion.org

Que sapigueu que els textos de Rousseau que vam veure a classe, que poder us són d'utilitat, estan al bloc aquell de la xtec del primer trimestre: http://blocs.xtec.cat/filosofiabat/2011/04/25/rousseau/ Si us interessés, també trobareu en aquest bloc els textos de Plató.

I també dues pel•lícules per reflexionar:
1. Tierra y libertad.
2. La ola. (compte, en aquest enllaç us surtirà un enquadre per veure la película i un botó vermell 'play' al mig de l'enquadre. Si cliqueu al botó play us sortirà una finestra o dos noves que heu de tancar i tornar a la de l'enquadre de la peli, que ara us apereixerà el botó 'play' en verd. Cliqueu i la podeu veure)

Membres del Blog

Membres del Bloc:

-Isaac Canalda Pedrola
-Albert Escoda Assens
-Heura Piñol Granadino
-Anna Queralt Mestrich
-Joan Saladié Filella
-Dídac Sales Escoda