Decisió final

Jo, si ara m'hagués de decantar per algun sistema polític, seria per l'Anarquisme, i m'explicaré:

He de dir que me sentit una mica com un mercenari, en aquest treball al blog, ja que mai havia cregut en l'Anarquisme com un sistema mínimament correcte. Jo era un d'aquells que el jutjava desde fora, pensant que era un sistema d'autodestrucció, que sense un "poder" no podria haver societat, malauradament, però ho pensava així.

Però a partir de fer el treball, i buscar informació d'aquest moviment social, he vist que la cosa és bastant diferent. Estava molt influenciat pel que deient de l'Anarquisme, a tot arreu, titllant els anarquistes d'antisistemes o "terroristes" de la llibertat. He vist, que el que volen és la llibertat, no per fer el mal i fer el que vulguin sense rebre condemna, sinó per evolucionar, per buscar la màxima llibertat de l'home i l'esperit de cooperació entre tots, per igual, sense autoritats ni persones amb més poder que els altres, que al cap i a la fi, és això el que busquem els humans. Si no hi ha poder, tots som iguals, tots col·laborem i la societat pot ser un lloc millor.

També m'ha servit, el treball, per veure que vivím en una "pseudodemocràcia" "pseudoaristòcrata". Tenim els drets de decidir cada 4 anys entre una colla de propostes que ens donen una gent poderosa, no els millors, simplement poderosos i, quan veiem que les coses no ens van com volem i ens manifestem, ens tallen el dret de protesta i expressió.
Per tant, no podria creure en cap dels dos sistemes, perque no puc creure'ls tal com els visc ara...

Així que, simple i rotundament, Anarquia.

Article Decisió Final

Després de haver observat i participat en el debat que s’ha creat arran d’aquesta feina de classe, i de veure els arguments que presentava cada grup i els arguments que presentàvem nosaltres, els he analitzat amb el resultat de que en la meva opinió l’anarquia es el millor sistema polític. A continuació argumentaré el perquè de la meva decisió.

Els primers sistemes que he descartat han sigut el de l’aristocràcia i l’autocràcia, en el cas del primer ja no hem va acabar de convèncer la manera de la que ens van presentar el seu sistema, en el que es veien bastants mancances, per exemple el problemes alhora d’elegir els millors governants i també comporta un compromís molt gran a l’hora de prendre decisions ja que si els seus “millors” s’equivoquen tot se’n va a literalment a prendre per cul, en el cas de l’aristocràcia es requereix una gran capacitat de persuasió per a que el poble segueixi les idees d’aquest governant sense que ningú es senti apartat de la societat, ja que si un grup de ciutadans veu que estan sen perjudicats per aquest governant llavors començaran les revolucions i les revoltes, i per això es difícil que una autocràcia funcioni, l’únic sistema que m’acaba de fer el pes es la democràcia, però la democràcia que a mi m’agradaria i la que funcionaria seria aquella en la que el poble tingues el poder de veritat aquella en la que la veu del poble servis per a prendre les decisions, i tal com estem veient aquesta no es la democràcia que existeix, nosaltres gaudim d’una falsa democràcia en la que el nostre poder es limita a donar un vot a un partit polític que posteriorment actuarà de la manera que voldrà i no de la manera que vol el poble, en canvi l’anarquia et dona un poder propi sense tindre que ser governat per cap altra persona, l’anarquia es la definició de la llibertat i la cooperació, d’aquesta manera s’obté una societat ben organitzada i on tothom te el que li pertoca.

Per tot això que he anomenat es per el que em segueixo decantant per l’anarquia, un sistema que creu en la llibertat i el benestar social.

Decisió final

Després de treballar i estudiar totes les formes de govern i d'haver profunditzat amb el tema de l'anarquia, crec que el meu posicionament final és la democràcia (real clar).

Penso que l'autocràcia no és una bona forma de govern perquè és el govern d'un sol. Evidenment la part positiva d'aquesta política és la rapidesa amb què es pendries les decisions pel simple fet que un sol cervell controlaria tot un país. Això comportaria que el poble no aportés cap idea, ni tingués el dret de col·laborar amb la política. D'altra banda, aquest algú amb poder podria equivocar-se en més d'una ocasió prenent decisions, després doncs, qui el faria fora per deixar lliure l'entrada al poder d'algú més competent sí aquest líder té tot el poder?. L'aristocràcia també la descarto ràpid perquè és el govern dels "millors" i els seus ideals no em convencen. Quants "millors" han d'haver si organitzar un país comporta controlar i fer-se càrrec d'infinits aspectes? Ahí lo dejo. Finalment em queden l'anarquia, la forma de govern que he estat defensant durant l'activitat, i la democràcia. L'anarquia crec que és una forma que en la teoria és bona, molt bona, si no haguès poder no haurien interessos. Però en la pràctica crec que acabaria no havent cap mena d'organització ni cooperativitat entre el poble, penso que el poder en més o menys mesura és necessari per poder establir unes regles què ens garanteixin una seguretat.

En definitiva penso que la democràcia és la millor manera de portar un país. Però una democràcia d'assemblees, d'aportacions del poble i de contribucions per part de tots. Una democràcia en la que tothom sigui capàç d'acceptar i de col·laborar. Crec que d'aquesta manera hi hauria una organització colectiva bona ja què ningú té més poder que l'altre i totes les idees han de ser respectades, sempre que aportessin una millora per la societat. Opino que d'aquesta manera tots participaríem en la presa d'unes decisions que a la fi i al cap en afecten a nosaltres mateixos.

Decisió final: arriscada i difícil decisió

Després de mirar minuciosament cadascun dels blogs, de mirar com aquests es defensaven davant les qüestions dels altres i d’analitzar els pros i els contres de cadascun dels sistemes polítics, jo em segueixo inclinant per l’anarquia, tot i que seguida de ben a prop per la democràcia.

M’explico: l’autocràcia i l’aristocràcia les descarto ràpidament; ja que jo estic absolutament en contra que depenguem d’una sola persona com en el cas de l’autocràcia o d’uns pocs considerats com els millor però sobre els quals jo tinc els meus dubtes de que realment fossin els millors com en el cas de l’aristocràcia; ja que en aquests dos sistemes polítics tots els ciutadans del país seriem manipulats com a titelles per aquesta o aquestes persones, la qual o les quals es poden equivocar ja que són persones de carn i óssos com tots i ningú és perfecte en aquest món. La democràcia és un sistema que m’agrada més, sempre i quan és dugués a terme d’una manera pura i neta; ja que en aquesta serien respectades les idees de tots; tal com en l’anarquia; tot i que des del meu punt de vista, considero que en la democràcia sempre és més possible que un sorgeixi com a líder i representant, el qual acabaria acaparant més poder que la resta.

Tot i que en la pràctica tant la democràcia com l’anarquia hem sonen bé, també s’ha de tenir en compte que tal com és la naturalesa humana: cobdiciosa que va en la recerca del poder, en la pràctica, és molt probable que no funcionessin tant bé, talment com tot el que ha succeït en la història de la humanitat.