Decisió final

Jo, si ara m'hagués de decantar per algun sistema polític, seria per l'Anarquisme, i m'explicaré:

He de dir que me sentit una mica com un mercenari, en aquest treball al blog, ja que mai havia cregut en l'Anarquisme com un sistema mínimament correcte. Jo era un d'aquells que el jutjava desde fora, pensant que era un sistema d'autodestrucció, que sense un "poder" no podria haver societat, malauradament, però ho pensava així.

Però a partir de fer el treball, i buscar informació d'aquest moviment social, he vist que la cosa és bastant diferent. Estava molt influenciat pel que deient de l'Anarquisme, a tot arreu, titllant els anarquistes d'antisistemes o "terroristes" de la llibertat. He vist, que el que volen és la llibertat, no per fer el mal i fer el que vulguin sense rebre condemna, sinó per evolucionar, per buscar la màxima llibertat de l'home i l'esperit de cooperació entre tots, per igual, sense autoritats ni persones amb més poder que els altres, que al cap i a la fi, és això el que busquem els humans. Si no hi ha poder, tots som iguals, tots col·laborem i la societat pot ser un lloc millor.

També m'ha servit, el treball, per veure que vivím en una "pseudodemocràcia" "pseudoaristòcrata". Tenim els drets de decidir cada 4 anys entre una colla de propostes que ens donen una gent poderosa, no els millors, simplement poderosos i, quan veiem que les coses no ens van com volem i ens manifestem, ens tallen el dret de protesta i expressió.
Per tant, no podria creure en cap dels dos sistemes, perque no puc creure'ls tal com els visc ara...

Així que, simple i rotundament, Anarquia.

Article Decisió Final

Després de haver observat i participat en el debat que s’ha creat arran d’aquesta feina de classe, i de veure els arguments que presentava cada grup i els arguments que presentàvem nosaltres, els he analitzat amb el resultat de que en la meva opinió l’anarquia es el millor sistema polític. A continuació argumentaré el perquè de la meva decisió.

Els primers sistemes que he descartat han sigut el de l’aristocràcia i l’autocràcia, en el cas del primer ja no hem va acabar de convèncer la manera de la que ens van presentar el seu sistema, en el que es veien bastants mancances, per exemple el problemes alhora d’elegir els millors governants i també comporta un compromís molt gran a l’hora de prendre decisions ja que si els seus “millors” s’equivoquen tot se’n va a literalment a prendre per cul, en el cas de l’aristocràcia es requereix una gran capacitat de persuasió per a que el poble segueixi les idees d’aquest governant sense que ningú es senti apartat de la societat, ja que si un grup de ciutadans veu que estan sen perjudicats per aquest governant llavors començaran les revolucions i les revoltes, i per això es difícil que una autocràcia funcioni, l’únic sistema que m’acaba de fer el pes es la democràcia, però la democràcia que a mi m’agradaria i la que funcionaria seria aquella en la que el poble tingues el poder de veritat aquella en la que la veu del poble servis per a prendre les decisions, i tal com estem veient aquesta no es la democràcia que existeix, nosaltres gaudim d’una falsa democràcia en la que el nostre poder es limita a donar un vot a un partit polític que posteriorment actuarà de la manera que voldrà i no de la manera que vol el poble, en canvi l’anarquia et dona un poder propi sense tindre que ser governat per cap altra persona, l’anarquia es la definició de la llibertat i la cooperació, d’aquesta manera s’obté una societat ben organitzada i on tothom te el que li pertoca.

Per tot això que he anomenat es per el que em segueixo decantant per l’anarquia, un sistema que creu en la llibertat i el benestar social.

Decisió final

Després de treballar i estudiar totes les formes de govern i d'haver profunditzat amb el tema de l'anarquia, crec que el meu posicionament final és la democràcia (real clar).

Penso que l'autocràcia no és una bona forma de govern perquè és el govern d'un sol. Evidenment la part positiva d'aquesta política és la rapidesa amb què es pendries les decisions pel simple fet que un sol cervell controlaria tot un país. Això comportaria que el poble no aportés cap idea, ni tingués el dret de col·laborar amb la política. D'altra banda, aquest algú amb poder podria equivocar-se en més d'una ocasió prenent decisions, després doncs, qui el faria fora per deixar lliure l'entrada al poder d'algú més competent sí aquest líder té tot el poder?. L'aristocràcia també la descarto ràpid perquè és el govern dels "millors" i els seus ideals no em convencen. Quants "millors" han d'haver si organitzar un país comporta controlar i fer-se càrrec d'infinits aspectes? Ahí lo dejo. Finalment em queden l'anarquia, la forma de govern que he estat defensant durant l'activitat, i la democràcia. L'anarquia crec que és una forma que en la teoria és bona, molt bona, si no haguès poder no haurien interessos. Però en la pràctica crec que acabaria no havent cap mena d'organització ni cooperativitat entre el poble, penso que el poder en més o menys mesura és necessari per poder establir unes regles què ens garanteixin una seguretat.

En definitiva penso que la democràcia és la millor manera de portar un país. Però una democràcia d'assemblees, d'aportacions del poble i de contribucions per part de tots. Una democràcia en la que tothom sigui capàç d'acceptar i de col·laborar. Crec que d'aquesta manera hi hauria una organització colectiva bona ja què ningú té més poder que l'altre i totes les idees han de ser respectades, sempre que aportessin una millora per la societat. Opino que d'aquesta manera tots participaríem en la presa d'unes decisions que a la fi i al cap en afecten a nosaltres mateixos.

Decisió final: arriscada i difícil decisió

Després de mirar minuciosament cadascun dels blogs, de mirar com aquests es defensaven davant les qüestions dels altres i d’analitzar els pros i els contres de cadascun dels sistemes polítics, jo em segueixo inclinant per l’anarquia, tot i que seguida de ben a prop per la democràcia.

M’explico: l’autocràcia i l’aristocràcia les descarto ràpidament; ja que jo estic absolutament en contra que depenguem d’una sola persona com en el cas de l’autocràcia o d’uns pocs considerats com els millor però sobre els quals jo tinc els meus dubtes de que realment fossin els millors com en el cas de l’aristocràcia; ja que en aquests dos sistemes polítics tots els ciutadans del país seriem manipulats com a titelles per aquesta o aquestes persones, la qual o les quals es poden equivocar ja que són persones de carn i óssos com tots i ningú és perfecte en aquest món. La democràcia és un sistema que m’agrada més, sempre i quan és dugués a terme d’una manera pura i neta; ja que en aquesta serien respectades les idees de tots; tal com en l’anarquia; tot i que des del meu punt de vista, considero que en la democràcia sempre és més possible que un sorgeixi com a líder i representant, el qual acabaria acaparant més poder que la resta.

Tot i que en la pràctica tant la democràcia com l’anarquia hem sonen bé, també s’ha de tenir en compte que tal com és la naturalesa humana: cobdiciosa que va en la recerca del poder, en la pràctica, és molt probable que no funcionessin tant bé, talment com tot el que ha succeït en la història de la humanitat.

Article Decisió Final

Penso que l’autocràcia i l’aristocràcia són formes de govern egoistes, ja que a una, puja a governar-nos una persona sola i una persona sola no pot prendre les decisions de tot un país, i a l’altra pugen els que representa que són els millors per a governar-nos, però mai podrem saber del tot segur si són o no els millors, sempre pot sortir algú que sigui millor que l’altre en alguna cosa, llavors les descarto les dos. La democràcia es una bona opció, sempre que es dugi bé a terme. Si es una democràcia com la que hi ha ara, que ens governen uns quants perquè tenen diners, que no donen la cara i s’amaguen darrere dels polític, els quals fan de titelles, t’omplen de promeses que desprès moltes no es duran a terme i posaran una excusa perquè el poble no digui res. Si puja algú dalt el poder, ha de ser una persona que escolti la veu del poble, deixi que els ciutadans pugin dir la seva opinió sobre alguna de les lleis que volen possar, sobre alguna de les reformes que volen fer, etc. No val la pensa tenir una serie de persones que sol pensin per elles mateixes i amb els seu orgull, perquè desprès pugin dir “ he governat aquest país” i que es sentin orgullosos per lo que han fet, trobo que no val la pena tenir un govern que sol pensa per ells i pels que tenen diners, i el primer que fan en temps de crisis es retallar dels llocs on més fan falta aquests diners, haurien de mirar el que cobren ells i el que cobrava molta de la gen que esta ara al paro, per tindre una democràcia així no en cal. Es a dir, hem quedo amb l’anarquia, que no és un dogma ni una idea tancada, tot el contrari, aspira a aconseguir el màxim desenvolupament de la humanitat. La gen diu que no es podria viure en ella, però ho diuen perquè sempre em viscut amb democràcia i els nostres grans en una dictadura, mai ens han explicat d'una manera extensa els valors ètics que es duen a terme en una anarquia, mai ens han fet una descripció suficientment extensa que nos ho expliques. Altra gent diu que l’esser humà sempre a estat egoista, a sigut així perquè es va inventar el poder i tothom lluitava per aconseguir-lo. Des de ven petit t’ensenyen uns modals, en aquest cas els que calen per viure dintre d’una democràcia, però si t’ensenyessin els que es necessites per viure a una anarquia seria totalment possible dur-la a terme. De totes les opcions hem quedo amb la ultima, l’anarquia.

Anna Queralt Mestrich.

Article Decisió Final (Dídac)

Sobre la part de decanta’m cap un altre posicionament polític, vist lo vist en aquests últims dies, la democràcia, com que no m'hi decanto jo. L’aristocràcia, sona bé, però no es podria arribar a controlar bé, perquè en el fons els humans som uns avariciosos que sol pensem en guanyar poder i pensaríem que nosaltres seriem els millor i seria un merder. I l’autocràcia, el mateix però més fort... Sol queda l'anarquia, o sigui que quin remei... Per la meva part hem quedo amb l'anarquia, perquè per eliminació sembla la que ens vagui millor a tots, encara que potser al final de tot rebrem una mica, i tot per com som les persones...

Si es que no hi ha un posicionament polític perfecte, o sigui que millor no tocar molt el tema i quedar-nos sense cap governant i governar les nostres pròpies vides tranquils... Encara que ens costi acostumar-nos, jo penso que seria la millor elecció, fora gent controladora i hola a la llibertat d’elecció.

Dídac Sales Escoda

Article Decisió Final

Molt bé, debat interessant, debat acabat :-)

Ara toca que cada un dels membres del grup publiqui un article personal (individual, i poseu-hi el vostre nom) amb un decantament final, és a dir, exposant si seguiu defensant el posicionament polític inicial o us decanteu per un altre.

En qualsevol cas, heu de justificar la vostra decisió.